Desistiment unilateral del contracte d’obra pel promotor: conseqüències legals
Marc legal
L’article 1594 del Codi civil estableix que el promotor, com a propietari de l’obra, pot desistir del contracte d’obra en qualsevol moment, de manera unilateral i sense necessitat d’invocar cap causa.
Es tracta d’una facultat singular del dret espanyol. El promotor no necessita justificar la seva decisió, però aquest desistiment no és gratuït. Ha d’indemnitzar el contractista no només per les despeses assumides i els treballs executats fins a la data del desistiment, sinó també pel benefici que aquest hauria obtingut si l’obra s’hagués executat íntegrament.
Desistiment unilateral davant la resolució per incompliment
La jurisprudència del Tribunal Suprem ha distingit de manera reiterada entre:
- el desistiment unilateral del promotor a l’empara de l’article 1594 del Codi civil; i
- la resolució contractual per incompliment de l’article 1124 del Codi civil.
Es tracta de mecanismes jurídics diferents, amb pressupòsits i conseqüències diferents.
Quan el promotor exerceix la facultat que li reconeix l’article 1594, el dret del contractista a ser indemnitzat no depèn dels motius que hagin portat el propietari a desistir del contracte. Aquesta doctrina ha estat confirmada de manera constant pel Tribunal Suprem.
Abast de la indemnització
Una vegada el promotor decideix desistir del contracte conforme a l’article 1594, les conseqüències jurídiques queden determinades pel mateix precepte.
El contractista té dret a ser indemnitzat per:
- les despeses assumides;
- el treball executat; i
- el benefici deixat d’obtenir.
Aquest règim indemnitzatori és autònom i no es pot confondre amb el dels danys i perjudicis derivats d’un incompliment contractual.
A la pràctica, els tribunals solen recolzar-se en la prova pericial per concretar l’import de la indemnització, especialment en projectes de construcció complexos en què s’han de valorar l’execució parcial de l’obra i les quantitats ja abonades.
Lucre cessant i benefici industrial
Una de les qüestions principals en la pràctica és com quantificar el lucre cessant del contractista, tradicionalment identificat en aquest àmbit amb el benefici industrial.
La jurisprudència espanyola no ha fixat una fórmula rígida única, però sí que ha consolidat diversos criteris bàsics:
- el lucre cessant es correspon amb el benefici que el contractista hauria obtingut si l’obra s’hagués executat en la seva totalitat;
- s’han de descomptar les quantitats ja percebudes per l’execució parcial;
- cal atendre en primer lloc al que s’hagi pactat en el contracte; i
- en defecte d’això, es poden emprar els usos del sector.
La Sentència del Tribunal Suprem núm. 208/2016, de 5 d’abril, confirma aquest enfocament i precisa, a més, que:
- les despeses generals de l’empresa no s’han d’incloure en aquest càlcul; i
- els percentatges de referència, com el 15 %, tenen caràcter orientatiu, no vinculant.
El lucre cessant està sempre subjecte a una prova estricta?
No necessàriament.
Tot i que el dret espanyol exigeix amb caràcter general una prova estricta del lucre cessant, la jurisprudència reconeix una excepció rellevant: aquesta prova no és necessària quan la pèrdua és inherent a la mateixa activitat econòmica.
En el contracte d’obra, el benefici no és un element purament hipotètic o especulatiu, sinó un component natural de l’activitat del contractista. Per això, els tribunals admeten que la pèrdua d’aquest benefici sorgeix de manera normal quan l’obra es frustra per desistiment anticipat.
Criteris de referència aplicables
A manca de previsió contractual, els tribunals poden acudir a referències del mateix sector.
Tradicionalment, la jurisprudència ha utilitzat el 15 % com a indicador general del benefici industrial. Tanmateix, aquest percentatge no té caràcter fix i s’ha de valorar d’acord amb les circumstàncies del cas concret.
També es poden tenir en compte altres referències rellevants, com ara:
- l’article 246.4 de la Llei 9/2017 de contractes del sector públic, que fixa un 6 % sobre l’obra deixada d’executar; i
- els estàndards tècnics i les bases de dades de costos utilitzats en el sector de la construcció.
Entre aquestes fonts destaquen:
- CAATEEB (Col·legi d’Aparelladors de Barcelona),
- CGATE (Consell General de l’Arquitectura Tècnica d’Espanya), i
- ITeC, a través de la base de dades BEDEC.
Aquests materials solen situar el benefici industrial en una franja aproximada d’entre el 6 % i el 10 %, i sovint s’utilitzen com a suport pericial.
Idea clau
En el dret espanyol, la facultat del promotor de desistir lliurement del contracte d’obra queda compensada per un règim indemnitzatori sòlid a favor del contractista.
Fins i tot en absència d’incompliment contractual, el desistiment genera l’obligació de situar el contractista, des d’un punt de vista econòmic, en una posició equivalent a la que hauria tingut si el contracte s’hagués executat íntegrament.
